From December, 2014

Feliç 2015

Permeteu-me aquest darrer dia del any, un parell de reflexions per concloure el 2014 i per desitjar-vos un 2015 ple d’esperança. No són temps fàcils. I, diguin el que diguin, no veiem sortir el sol. Però seguirem treballant i lluitant activament per fer-lo sortir per a tothom.  

Tampoc són temps fàcils per la nostra professió, sobretot, no ho són per defensar els drets. No hi ha justícia. Ara per ara no es garanteix el dret a un judici just. Molts dels nostres clients  ho saben. Els passem un pressupost, el més ajustat possible,  però, ai, benvolgut client, a aquests honoraris i en aquest tipus de procediment, has d’afegir x euros (cent, mil, tres mil…) en taxes judicials.  I fem plegats números i pros i contres, i sovint, el client decideix no tirar-ho endavant, no presentar aquella demanda o aquell recurs, per més que tingui la raó. Sovint, clients, als que també se’ls ha denegat el dret a la justícia gratuïta, per poc. O per molt, però, a aquests imports, no arriben. Així, no hi ha justícia.

Aquesta, doncs, ha de ser una de les prioritats en la nostra lluita, la de tots, exigir la reforma immediata de la Llei que va instaurar les taxes judicials.  

I he de recordar, que a l’àmbit autonòmic existeix una taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de justícia que també rebutgem i caldria derogar.

Als que, entre altres àmbits, fem dret administratiu, també la situació se’ns ha complicat. Cada vegada és més difícil dirigir-nos contra una administració que moltes vegades fa les coses bé, però sovint no. I quan no ho fa cal reclamar els drets dels administrats i ens trobem amb situacions increïblement injustes que ens obliguen a continuar la lluita al Jutjat, un Jutjat contenciós al que com diem, és difícil accedir (taxes judicials i costes, que abans no hi eren)  i que sovint, també, acaba fent unes resolucions, que fins i tot quan et dóna la raó et quedes amb una sensació estranya d’impotència absoluta (per exemple, per la limitació de les costes o amb unes indemnitzacions ridícules pels ciutadans). No diguem quan no ens la dóna i recórrer esdevé impossible per l’esforç econòmic que suposa al client. Evidentment ells, que accedeixen a la justícia amb els diners de tots, ho tenen més fàcil.

Hi ha molts àmbits en els que treballem activament: violència de gènere, medi ambient, habitatges… i a la imatge de sota fem una referència concreta als drets dels infants i adolescents. Les xifres de violència familiar i abusos, un any més,  són esgarrifoses. No els podem deixar sols, hem d’estar alerta. I en el dia a dia també els hem d’escoltar i parar atenció. Hi ha lleis que teòricament els protegeixen i que són ignorades per tots, administració inclosa. 

Són el futur, però són el present també. Ho són tot!  i han de viure com a ciutadans de ple dret des de la infantesa. I, en aquest sentit,  entenem que defensar la conciliació laboral i la reforma horària també està relacionada amb la defensa dels drets dels infants, així com millorar les condicions de vida i el benestar de les famílies.

Si clickeu la imatge, se us obrirà el text d’una llei que convindria que no fos ignorada sistemàticament…

Així que sense res més per afegir us desitgem un feliç any nou i us donem les gràcies un cop més per acompanyar-nos. 

 

2015

 

 

 

Pensió d’aliments i custòdia compartida

Aquesta setmana ens plantejaven un cop més,  la qüestió de si en cas de custòdia compartida és possible no fixar una pensió d’aliments pels menors, pagant cada progenitor les despeses ordinàries mentre són amb ell i les extraordinàries per meitat.

De mutu acord, els pactes seran aquells als que arribin les parts, atenent sempre a l’ interès del menor.

Si ens trobem a un judici contenciós (quan no hi ha acord entre les parts i cada progenitor exposa en demanda o contestació a la demanda les seves pretensions), el Jutge decidirà segons el cas, en atenció als criteris que direm a continuació.

El codi civil català, diu   La manera d’exercir la guarda no altera el contingut de l’obligació d’aliments envers els fills comuns, si bé cal ponderar el temps de permanència dels menors amb cadascun dels progenitors i les despeses que cadascun d’ells hagi assumit pagar directament”

En aquest sentit, trobem sentències de tot tipus, des de les que, efectivament no fixen cap pensió d’aliments, les que les imposen a ambdues parts (i no sempre la mateixa quantitat)  i les que resolen fixar l’obligació de pensió d’aliments a un dels pares,  malgrat trobar-nos amb una custòdia compartida, atenent al temps que passen els menors amb cada progenitor,  els ingressos d’un i altre, les despeses de les quals es fan càrrec directament, etc (St 44/2014  AP Barcelona, secció 2ª, 2 de juliol de 2014, St 264/2014 AP Barcelona, secció 12ª, 9 abril de 2014, com a només dos exemples dels moltíssims que hi ha).

Per la qual cosa, en conclusió, fixar un règim de custòdia compartida, no ha de significar, necessàriament, no fixar una pensió d’aliments pel menor.

En les taules de càcul de pensions (orientatives) que proposa el Consejo General del Poder Judicial, com podeu veure, també inclouen el règim de custòdia compartida i té en compte els ingressos de cada progenitor i el temps que passen amb un i altre.