From August, 2015

El nou delicte d’assetjament

La reforma del Codi Penal que va entrar en vigor el juliol de 2015 ha introduït un nou delicte, el d’assetjament.

Fins ara, sovint aquestes conductes quedaven sense pena, per exemple a la Sentència 377/2015, de 19 de maig de 2015 el Tribunal desestimava el recurs de la víctima contra l’absolució del denunciat,  doncs l’assetjament no estava encara regulat al nostre Codi penal:

“no puede aceptarse a estos efectos la genérica invocación de que molesta o perturba a la denunciante cuando la realiza múltiples llamadas telefónicas o le remite muchos SMS. No puede desconocerse que los hechos se producen a raíz de la ruptura sentimental de la pareja planteada por la denunciante, y si bien este comportamiento del acusado podría evocar ciertamente el llamado delito de acoso existente en otros ordenamientos pero no en el nuestro, cuando menos hasta la entrada en vigor de la próxima reforma del Código Penal, al no aceptar la separación el acusado, siendo su voluntad reconducir de nuevo la relación sentimental que mantenían, ello dista en buena medida de la intención de restringir la libertad de la denunciante. En efecto este acoso no puede ser calificado como delito de coacciones porque no concurren ni la violencia o intimidación que exige este tipo penal, y, desde luego, los conceptos de intimidación o violencia en las personas no pueden diluirse hasta el punto de equipararlos a soportar contra su voluntad una “conducta machacona y persistentemente repetitiva”, porque ninguna violencia o intimidación se aprecia en esa conducta persistente, que más bien puede equipararse a molestia”.

El nou delicte es regula a l’article 172 ter on es castiga amb la pena de presó de tres mesos a dos anys o multa de sis a vint-i-quatre mesos el que assetgi a una persona duent a terme de forma insistent i reiterada, i sense estar legítimament autoritzat, alguna de les conductes següents i, d’aquesta manera, alteri greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana:

1a. La vigili, la persegueixi o busqui la seva proximitat física.
2a. Estableixi o intenti establir contacte amb ella a través de qualsevol mitjà de comunicació, o per mitjà de terceres persones.
3a. Mitjançant l’ús indegut de les seves dades personals, adquireixi productes o mercaderies, o contracti serveis, o faci que terceres persones es posin en contacte amb ella.
4a. Atempti contra la seva llibertat o contra el seu patrimoni, o contra la llibertat o patrimoni d’una altra persona propera a ella.

Si es tracta d’una persona especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, s’imposarà la pena de presó de sis mesos a dos anys.

Aquests fets només són perseguibles si ho denuncia la víctima o el seu representant legal.

Quan l’ofès sigui  alguna de les persones a les quals es refereix l’apartat 2 de l’article 173, s’imposarà una pena de presó d’un a dos anys, o treballs en benefici de la comunitat de seixanta a cent vint dies. El 173.2 es refereix a descendents, ascendents o germans per naturalesa, adopció o afinitat, propis o del cònjuge o de la parella amb la qual convisqui, o sobre els menors o persones amb discapacitat necessitades d’especial protecció que amb ell convisquin o que es trobin subjectes a la potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet del cònjuge o parella amb la qual convisqui, o sobre persona emparada en qualsevol altra relació per la qual es trobi integrada en el nucli de la seva convivència familiar, així com sobre les persones que per la seva especial vulnerabilitat es troben sotmeses a custòdia o guarda en centres públics o privats. En aquest cas no és necessària la denúncia de la víctima o del representant legal.

Les penes a les que hem fet referència s’imposaran sense perjudici de les quals poguessin correspondre als delictes en què s’haguessin concretat els actes d’assetjament.

 

Captació d’imatges de paisatges o panoràmiques amb webcams i la seva difusió per internet

 

panoràmiques

 

Ens consulta un grup d’observadors del cel si han de sotmetre a la normativa de protecció de dades la captació d’imatges que fan de paisatges o de vistes panoràmiques ja que de manera simultània a la gravació o amb posterioritat transmeten per internet les imatges enregistrades.

La qüestió bàsica és el contingut de les imatges que enregistren. Si només hi ha paisatge o no, o si hi poden sortir persones, la imatge de les quals, cal protegir.

La normativa que cal examinar, és tota la relacionada amb la protecció de dades personals, doncs  les imatges de persones obtingudes per càmeres de vídeo, incloses les webcams, poden ser dades personals sempre que les persones es puguin reconèixer.  Si fos així, l’enregistrament de les imatges estaria sotmesa a la LOPD (Llei orgànica de protecció de dades personals) i  la normativa que desenvolupa aquesta Llei.

El tractament de les imatges inclou la captació, gravació, transmissió, conservació i emmagatzament de les imatges, i també la seva reproducció o emissió en temps real, així com el tractament que resulta de les dades personals relacionades amb aquelles.  Per a la captació de les imatges sotmeses a la LOPD són d’aplicacions els principis de legitimació o consentiment, informació, seguretat i deure de secret.

Una recomanació de l’ Agencia Española de Protección de Datos va resoldre que la captació d’imatges de paisatges o panoràmiques, sempre que no es pugui identificar a cap persona resta exclosa de l’àmbit d’aplicació de la normativa de protecció de dades, no hi hauria cap limitació i la seva difusió podria realitzar-se en obert, sense necessitat d’activar cap tipus de control d’accés a les imatges captades per la càmera. 

Per tant, si a les imatges tractades no hi ha cap persona identificable, podem gravar, difondre, etc, lliurement.