Custòdia compartida. Sempre en interès del menor.

Els Tribunals ja han manifestat que el sistema que millor garanteix l’estabilitat dels fills després d’un divorci és l’exercici conjunt de la custòdia, el que s’anomena “la custòdia compartida” i que significa que els fills passin el mateix temps amb un i altre cònjuge (Sentencia Tribunal Suprem de 22-7-2011).

Però no em de creure que els jutjats així ho consideren per sistema. Una custòdia compartida ha de ser una qüestió que ja funcionés correctament abans de la crisi matrimonial. Exigeix que els dos pares tinguessin una implicació i compromís amb els seus fills i participessin, els dos, en totes les activitats i decisions que els afectessin (SAP Cartagena, 26 de juny de 2012)

Per això, a cada cas concret és el jutge qui ha de decidir si els pares són idonis o no per establir aquest  sistema.

Les circumstàncies de caràcter objectiu que tindrà en compte el jutge, són les següents:

a. – Disponibilitat de temps d’un i altre cònjuge per dedicar-lo als fills.

b. – Que s’asseguri l’estabilitat dels menors en relació amb la situació que hi havia abans del divorci, procurant que estigui al mateix barri, escola, etc.

c. – Ponderació de quin dels dos cònjuges ofereix millor garantia per a que la relació amb l’altre progenitor es desenvolupi amb normalitat.

d. – El rol de dedicació als fills d’un i altre cònjuge en l’etapa de convivència anterior a la separació.

e. – Garantia de l’equilibri psíquic dels menors.

f. – Que hi hagi diferenciació entre la idoneïtat de la custodia, amb l’afany per a l’obtenció de l’ús de l’habitatge o la percepció de pensions.

A la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de 27 de febrer de 2013,  no s’admet el recurs del pare reiterant la petició de custòdia compartida ja que consideren que malgrat els seus “nobles i naturals desitjos”, no es el sistema que més convé als menors. No és suficient exposar al judici les teories jurídiques i psicològiques que afirmen que la custòdia compartida és de manera genèrica el millor pels fills sinó que la decisió sempre es pren en base de l’interès del menor. I en el cas concret es prova que els fills tenen com a referent vital per a l’organització de la seva vida a la mare.

Leave a reply

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.