L’ observació d’un habitatge amb prismàtics per part de la Policia, sense autorització judicial, vulnera la inviolabilitat del domicili

La Sala II del Tribunal Suprem, a la Sentència de 20 d’abril de 2016, ha establert que l’ observació d’un habitatge amb prismàtics per part de la Policia sense autorització judicial vulnera la inviolabilitat del domicili.. El Suprem anul·la la condemna de presó per tràfic de drogues imposada a dues persones per l’Audiència d’Orense en considerar il·lícita la principal prova de càrrec contra ells, que va ser l’activitat observada per la Policia a l’interior d’un domicili mitjançant prismàtics.

La tutela constitucional del dret proclamat a l’apartat 2 de l’art. 18 de la CE protegeix, tant front la irrupció inconsentida de l’intrús en l’escenari domèstic, com respecte de l’observació clandestina del que esdevé al seu interior, si per això cal utilitzar un artilugi tècnic d’enregistrament o aproximació de les imatges.

A més afegeix que és indiferent que el que passa dins del domicili es vegi des de l’exterior amb un element òptic: la protecció constitucional de la inviolabilitat del domicili, quan els agents utilitzen instruments òptics que converteixen la llunyania en proximitat, no pot ser neutralitzada amb l’argument que el propi habitant no ha col·locat obstacles que impedeixin la visió exterior. El domicili com a recinte constitucionalment protegit no deixa de ser domicili quan les cortines no es troben degudament tancades. L’expectativa d’intimitat, no desapareix pel fet que el titular o usuari de l’habitatge no reforci els elements d’exclusió associats a qualsevol immoble. Interpretar que unes persianes no baixades o unes cortines obertes per l’habitant transmeten una autorització implícita per a l’observació de l’interior de l’immoble, suposa un risc d’afeblir de forma irreparable el contingut material del dret a la inviolabilitat domiciliària.

El Tribunal Suprem considera que la protecció constitucional enfront de la incursió en un domicili ha de suposar, ara més que mai, tant l’entrada física de l’intrús com la intromissió virtual. La revolució tecnològica ofereix sofisticats instruments d’intrusió que obliguen a una interpretació funcional de l’art. 18.2 de la CE. A la Sentència es fa una referència expressa als drons: l’existència de drons la tripulació de la qual a distància permet una il·limitada capacitat d’intromissió en recintes domiciliaris oberts és només un dels múltiples exemples imaginables.

No obstant això, cal recordar que, de conformitat amb Jurisprudència anterior “no existeix violació dels drets a la intimitat o a la inviolabilitat del domicili quan no s’empren instruments que situïn a l’observador en una posició d’avantatge respecte de l’observat. La simple presa de fotografies, sense valer-se d’objectius d’àmplia distància focal, no tenyeix de ilicitud l’acte d’ingerència” 

Per tant, es vulnera l’art. 18.2 quan sense autorització judicial fa servir un utensili òptic que permeti ampliar les imatges i salvar la distància entre l’observador i l’observat.