L’elaboració de disposicions reglamentàries.

El 2007, amb els companys de Cel Fosc, Asociación contra la contaminación lumínica,  fent un bon equip, en un dels judicis contenciosos que m’ha produït una satisfacció personal més gran, vam aconseguir declarar la nul·litat del Decret de la Generalitat que desenvolupava la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

A més de qüestions tècniques i científiques que a mi se m’escapen, la tramitació del Decret havia estat incorrecte, amb un “fals” tràmit d’ informació pública. La Sentència 1049/2007, de 7 de desembre del TSJ de Catalunya va declarar NUL DE PLE DRET el Decret 82/2005, de 3 de maig “el proyecto de Decreto que nuevamente se elabora, coincidente con el finalmente aprobado, ni en su forma ni en su contenido se corresponde con el sometido al trámite de información pública”  “la información pública y la audiencia a los interesados constituye garantía esencial, determinando su omisión la nulidad de pleno derecho de la norma afectada”

Fins ara no s’havia elaborat el nou projecte de decret i en aquests moments es troba en fase d’ informació pública, en concret, aquest dissabte finalitza el termini per realitzar al·legacions.

Per nosaltres,  és inevitable participar activament i estar al cas del procediment d’elaboració d’aquest nou reglament per confirmar que tot es faci d’acord amb el que diu la llei i es realitzin tots els tràmits Per aquest motiu, fem un repàs a la Llei  26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques que és on es regula el procediment d’elaboració de disposicions reglamentàries

Els articles 59 a 70 regulen el procediment d’elaboració de les disposicions reglamentàries que s’elaboren en l’àmbit competencial de l’Administració de la Generalitat. Aquest procediment és aplicable supletòriament a les disposicions reglamentàries que tenen establert, per una norma amb rang de llei, un procediment d’elaboració específic.

La llei entén per disposicions reglamentàries les disposicions de caràcter general amb rang inferior al de llei dictades pel Govern o pels consellers dels departaments de l’Administració de la Generalitat que, qualsevol que sigui la matèria de què tractin, continguin normes que innovin l’ordenament jurídic. No s’aplica a les instruccions i les circulars o ordres de servei emeses pels òrgans de l’Administració de la Generalitat.

El procediment s’inicia a proposta del departament competent en la matèria del projecte, en el nostre cas el Departament de Territori i Sostenibilitat. Si es tractés de matèries de competència de més d’un departament, la proposta ha d’ésser conjunta o del titular o la titular del Departament de la Presidència.

Els informes preceptius i els dictàmens dels òrgans consultius se sol·liciten en el moment i en la forma que determina la normativa reguladora. El termini per a l’emissió dels informes i els dictàmens, a manca de previsió expressa, és de deu dies. El còmput del termini s’inicia l’endemà del dia en què es rep la sol·licitud i en l’expedient d’elaboració ha de quedar constància de la data d’entrada de la sol·licitud en l’òrgan que ha d’emetre l’informe.

L’expedient de tramitació d’un projecte de disposició reglamentària comprèn el conjunt de documentació preceptiva, numerada i ordenada cronològicament. Els documents que formen part de l’expedient de tramitació han d’ésser signats i datats pels òrgans competents per a llur emissió. Quan cal remetre l’expedient per a l’emissió d’informes o per a l’aprovació del projecte de disposició reglamentària, s’ha d’incloure un índex de la documentació que integra.

Els projectes de disposicions reglamentàries han d’anar acompanyats sempre d’una memòria general, d’una memòria d’avaluació de l’impacte de les mesures proposades, i també dels informes preceptius i els que sol·liciti l’òrgan instructor.

Al web de la Generalitat que us he enllaçat abans,  trobem en un document els enllaços al text del projecte del Decret, Memòria General i Memòria d’impacte econòmic. Veiem que punt per punt d’acord diu la Llei la Generalitat exposa els següents continguts que necessàriament ha de contenir la memòria general:

a) La justificació de la necessitat de la disposició reglamentària i l’adequació d’aquesta als fins que es persegueixen.

b) El marc normatiu en què s’insereix el projecte de disposició reglamentària.

c) La relació de les disposicions afectades pel projecte de disposició reglamentària i la taula de vigències i derogacions resultants.

d) La competència de la Generalitat sobre la matèria.

e) La relació motivada de les persones i les entitats a les quals s’ha d’atorgar el tràmit d’audiència.

f) La procedència, si escau, de sotmetre l’expedient a informació pública.

A l’enllaç indica Memòria d’impacte econòmic, tot i que d’acord amb la llei, i amb el contingut que després realment té aquest document, veiem que l’impacte a justificar, no és només l’econòmic, sinó en tot cas, aquesta memòria integra, com a mínim, els informes següents:

a) Un informe d’impacte pressupostari, en què s’avalua la repercussió de la disposició reglamentària en els recursos personals i materials i en els pressupostos de la Generalitat, i també les fonts i els procediments de finançament, si escau.

b) Un informe d’impacte econòmic i social, en què s’avaluen els costos i els beneficis que implica el projecte de disposició reglamentària per als seus destinataris i per a la realitat social i econòmica.

c) Un informe d’impacte normatiu, en què s’avalua la incidència de les mesures proposades per la disposició reglamentària en termes d’opcions de regulació, de simplificació administrativa i de reducció de càrregues administratives per als ciutadans i les empreses.

d) Un informe d’impacte de gènere. Per això, se li demana informe a l’Institut Català de la Dona, tot i que en el nostre cas, a la Memòria diu que encara no el tenen ¿? però que ells creuen que no hi ha cap mena d’impacte en aquest sentit…

L’expedient ha d’incloure una memòria de les observacions i les al·legacions presentades en els tràmits de consulta interdepartamental, audiència, informació pública i informes, si escau, i també de les raons que han dut a desestimar-les, si és el cas.   A la informació que he trobat a internet, de moment no trobo aquesta Memòria de les observacions i al·legacions presentades, seguirem buscant….

Els projectes de disposicions reglamentàries s’han de sotmetre a informe jurídic de la unitat departamental corresponent o de la central, del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Aquest informe jurídic s’ha d’emetre en el termini de quinze dies.

Els projectes de disposició reglamentària que afecten els drets o interessos legítims dels ciutadans se sotmeten al tràmit d’audiència de les persones interessades, i es posa a disposició d’aquestes la documentació preceptiva. Només es pot prescindir del tràmit d’audiència si existeixen raons greus d’interès públic degudament acreditades.

L’audiència es realitza directament amb els ciutadans o mitjançant les entitats reconegudes per llei que els agrupen o els representen, si les finalitats d’aquestes tenen una relació directa amb l’objecte de la disposició reglamentària. Aquesta vegada CELFOSC, ha estat una de les entitats medi ambientals amb audiència.

El tràmit d’audiència es pot instrumentar per qualsevol mitjà que l’instructor o instructora acordi de manera motivada i per un termini no inferior a quinze dies hàbils. Per raons justificades i degudament motivades, el termini es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils.

Aquest tràmit d’audiència també es pot instrumentar per mitjans electrònics publicant el text del projecte de disposició reglamentària a la seu electrònica, facilitant una adreça electrònica per a la presentació d’observacions, suggeriments o al·legacions, i indicant la data límit.

Els projectes de disposició reglamentària es poden sotmetre a informació pública per un termini no inferior a quinze dies hàbils, que es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils si raons degudament motivades així ho justifiquen.  En aquest cas, el termini ha estat de 20 dies hàbils.

El tràmit d’informació pública pot coincidir temporalment amb el d’audiència i s’ha de posar a disposició de les persones que ho sol·licitin la documentació preceptiva. Aquest tràmit d’informació pública es pot instrumentar per mitjans electrònics, indicant el termini, publicant el text del projecte de disposició reglamentària a la seu electrònica i presentant les al·legacions en el registre electrònic corresponent.

Pel que fa a la informació pública, l’article 52 de la llei, ho regula de la següent manera:

“1. El tràmit d’informació pública es duu a terme en els supòsits següents:

a) Si la normativa reguladora dels procediments administratius corresponents ho preveu.

b) Si l’òrgan competent per a la resolució ho acorda perquè la naturalesa del procediment ho aconsella.

2. El tràmit d’informació pública, que no pot ésser inferior a vint dies, es realitza, en tots els casos, mitjançant l’anunci publicat en el diari o butlletí oficial corresponent, i també per mitjans electrònics amb la publicació a la seu electrònica, llevat que el procediment específic determini una altra cosa.

3. Durant el tràmit d’informació pública qualsevol persona pot consultar l’expedient, llevat de les dades excloses del dret d’accés. Aquesta consulta es pot fer directament, en el lloc indicat per l’anunci, o a distància, per mitjà de la seu electrònica de l’administració corresponent.

4. Mentre estigui obert el termini d’informació pública, qualsevol persona pot formular al·legacions per escrit, per qualsevol mitjà. Les al·legacions formulades s’integren en l’expedient administratiu, han d’ésser valorades expressament i singularment per l’instructor o instructora i, si escau, per l’òrgan tècnic competent, i poden ésser incorporades a la resolució del procediment. Les persones que formulen al·legacions tenen dret a conèixer la valoració de què han estat objecte, mitjançant una resposta raonada, que pot ésser comuna per a totes les al·legacions que plantegin qüestions substancialment iguals.

5. Les persones que formulen al·legacions en el tràmit d’informació pública no adquireixen, per aquest fet, la condició d’interessades”

Els projectes de disposicions reglamentàries que es dictin per a desplegar les lleis o el dret europeu i llurs modificacions s’han de sotmetre amb caràcter preceptiu al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.
L’òrgan responsable de la tramitació d’un projecte de disposició reglamentària ha d’adoptar les mesures necessàries per a fer possible la participació de les entitats locals de Catalunya en el procediment d’elaboració quan el projecte de disposició reglamentària les afecti de manera específica. Per això, caldrà que els ajuntaments també participin en l’elaboració del Decret.

D’acord amb tot l’exposat, i després d’examinar el text del projecte de decret,  hi ha alguns punts que ens obliguen a fer algunes al·legacions per sol·licitar alguns documents que no he trobat a l’expedient que s’ha penjat al web corresponent, algunes incorreccions lèxiques i de coherència  i segur que hi ha altres de caràcter tècnic, que, com he dit al principi, a mi se m’escapen…. Confiem que amb les nostres aportacions i les que puguin fer altres entitats que lluiten pel medi ambient aconseguim una normativa que, realment, respecti i protegeixi el medi nocturn.

Leave a reply

Basic HTML is allowed. Your email address will not be published.