Tagged civil

Negligència mèdica. El consentiment informat ha de ser específic.

L’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat Sentència de 27 de juny de 2014, per la qual es resol que una pacient de cirurgia estètica ha de ser indemnitzada,  ja que hi va haver mala praxi per part de de la doctora que la va operar. En aquest cas es tracta d’unes cicatrius que li van quedar després d’una operació de les que no va ser informada més enllà del document genèric de consentiment informat, que va signar, resultant que pel tipus de pell que té era previsible que li quedessin unes sutures antiestètiques i molt visibles

En els documents d’informació prèvia es diu que l’operació a la qual es va sotmetre deixa cicatrius permanents i visibles. S’afegeix que totes les cirurgies deixen cicatrius, algunes més visibles i algunes antiestètiques. No obstant això, la demandant tenia la pell fina i estriada segons afirmació de la demandada i del del perit, i no va ser advertida del risc més gran que això suposava, tal com era exigible.

La jurisprudència ha declarat que el consentiment informat és pressupost i element essencial de la bona pràctica mèdica (“lex artis”) en tota actuació assistencial. Es poden esmentar les Sentències de 11 d’abril de 2013 i de 19 de juliol de 2013, que en cita d’altres.

La informació és més necessària quan es tracta de cirurgia voluntària, com assenyala la Sentència de 16 de gener de 2012, perquè és una cirurgia de la qual el pacient pot prescindir.

La informació prèvia al consentiment dels actes quirúrgics ha de ser específica, d’acord amb el que disposa l’article 6.3 de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernent la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica.

“3. El document de consentiment ha d’ésser específic per a cada supòsit, sens perjudici que s’hi puguin adjuntar fulls i altres mitjans informatius de caràcter general. Aquest document ha de contenir informació suficient sobre el procediment de què es tracta i sobre els seus riscos”

Per aquests motius es revoca la Sentència de primera instància i l’Audiència dóna la raó a la demandant, condemnant la doctora a indemnitzar-la.

Problemes amb un cotxe de segona mà

Atenem la consulta urgent d’una clienta que ha comprat un cotxe de segona mà i als dos dies ha hagut d’anar al taller perquè el cotxe no funcionava.  No hi ha una definició o concepte jurídic de “cotxe de segona mà”. Ni tan sols una categoria de “bé de segona mà” o “fet servir”. El que sí afirmen els Tribunals és que es tracta d’un bé moble corporal i que ha de complir les funcions pel qual va ser creat i sinó ho fa és un bé defectuós. El que singularitza un cotxe de segona mà o fet servir és la disminució temporal de la seva utilitat, és a dir que la vida útil és inferior a la d’un vehicle no. Per tant, no que estigui espatllat.

La Sentència de l’Audiència Provincial de Zaragoza, de 27 d’abril de 2001 diu que “la adquisición de bienes de segunda mano implica la de un cuerpo cierto, de tal forma que se adquiere en su estado actual, sin que pueda pretenderse un funcionamiento perfecto como si de una cosa nueva se tratara, de forma que el comprador lo adquiere a su riesgo y ventura con la sola esperanza de obtener de él un buen comportamiento, de ahí que se haya sostenido que, en tales supuestos, la necesidad de pequeñas reparaciones no afecta al debido cumplimiento de su obligación de entrega por parte del vendedor” (STS, de 7 de abril de 1993, etc). Per tant, és important distingir si ens trobem o no davant d’una “petita reparacio” o una qüestió més greu.

A la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona de 10 de gener de 2013 es resol que “el coche debió ser vendido en bueno estado de funcionamiento, lo que a la vista está que no sucedió, y según lo dicho, debe reintegrarse a la parte actora el total de las partidas necesarias para la reparación del vehículo, sin excluir ninguna, ya que el hecho de que el vehículo fuera de segunda mano no implica que deba ser aceptado con defectos que lo hacen inútil para su uso”

Per tot això creiem que cal iniciar una reclamació contra el venedor i depèn del tipus de reparació (i si és o no una “petita” reparació)  veure si s’ha exigir l’import de la factura del taller o resoldre el contracte que es va realitzar.