Tagged contaminació lumínica

Ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

11225349_429175870605934_3540147393948109520_n

Els defensors de la nit fosca – defensors d’il·luminar correctament i només allà on és necessari-  estem d’enhorabona ja que per fi ha entrat en vigor el nou Decret 190/2015, de 25 d’agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

La finalitat de la norma és regular els sistemes d’il·luminació exterior, i els d’il·luminació interior pel que fa a l’afectació a l’exterior, per protegir el medi a la nit, mantenir al màxim possible la claror natural del cel, evitar la contaminació lumínica i prevenir els efectes nocius sobre els espais naturals i l’entorn urbà, i millorar l’eficiència energètica de la il·luminació artificial per tal de promoure l’estalvi d’energia i de recursos naturals.

Cal tenir en compte que la normativa ens afectat a tots, ja que el Decret és d’aplicació a les instal·lacions i aparells d’il·luminació, tant de titularitat pública com privada, de nova instal·lació, i a les modificacions i ampliacions d’instal·lacions existents, tant pel que fa a la il·luminació exterior com a la il·luminació interior amb afectació a l’exterior, en relació amb la contaminació lumínica que poden produir.

El Decret  estableix el règim regulador de la il·luminació, fixa els criteris per a implantar la zonificació de Catalunya segons el grau de protecció del medi nocturn (E1, E2, E3 i E4 de més a menys protecció); estableix el procediment d’aprovació dels punts de referència per dotar de major protecció les zones d’especial valor astronòmic o natural, introdueix la figura dels espais amb un cel nocturn de qualitat i estableix les característiques de les instal·lacions i dels aparells d’il·luminació exterior, el seu funcionament, el règim estacional i horari d’usos de l’enllumenat i el contingut del programa de manteniment.

S’estableixen els horaris següents:

a) L’horari de nit o nocturn és la franja horària compresa entre les 23 hores UTC (temps universal coordinat) fins a la sortida del sol. A les zones E1 i E2, fora del nucli urbà l’horari de nit s’inicia a les 22 hores UTC.

c) L’horari de vespre és la franja horària compresa des de la posta de sol fins que s’inicia l’horari de nit.

Els ajuntaments poden establir en el seu terme municipal horaris de nit més amplis.

L’enllumenat de pistes d’esquí en cap cas pot estar en funcionament més enllà de les 21:00 hores UTC, a no ser que es doni un esdeveniment esportiu de caràcter extraordinari per al qual l’Ajuntament estableixi un règim propi tal com preveu l’article 10.

I en periodes especials poden haver-hi uns horaris també diferents, segons els ajuntaments, sempre vetllant perquè la il·luminació que estableixin en els períodes especials minimitzi la contaminació lumínica, optimitzi el consum energètic i funcioni el mínim temps possible en horari de nit.

La il·luminació exterior d’un indret s’ha de dissenyar per tal que previngui la contaminació lumínica i afavoreixi l’estalvi i l’aprofitament d’energia, de manera que:

a) S’adeqüi la quantitat de llum a les necessitats a fi que se n’utilitzi només la justa per portar a terme amb normalitat l’activitat que es vol desenvolupar.

b) Es dirigeixi la llum només a les àrees que cal il·luminar.

c) Es mantingui la llum apagada quan no es desenvolupa cap activitat en el lloc a il·luminar, a excepció que hi concorrin motius de seguretat.

d) Es procuri la utilització de làmpades d’alta eficàcia lluminosa que emetin principalment en la zona de l’espectre visible de longitud d’ona llarga, sempre que les exigències funcionals del lloc a il·luminar així ho permetin.

Quant al règim d’intervenció administrativa, preveu les competències del departament de la Generalitat competent en matèria de medi ambient i dels ajuntaments. També estableix la documentació de què han de disposar les instal·lacions d’il·luminació exterior de les activitats sotmeses al règim de prevenció i control ambiental, els estudis d’impacte ambiental dels projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental, i els estudis ambientals estratègics dels plans i programes sotmesos a avaluació ambiental estratègica, així com especificacions relatives a la contractació administrativa.

Les disposicions addicionals estableixen diversos mecanismes de promoció del compliment dels preceptes del Decret, habiliten mecanismes d’aprovació d’instruccions tècniques o guies per facilitar-ne l’aplicació i d’actualització de les referències a les normes UNE que conté el text. Estableixen especificitats en relació amb determinats preceptes com la regulació d’il·luminacions singulars i la protecció del punt de referència del Montsec. Finalment estableixen un termini per a l’aprovació d’un nou Mapa de protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya.

Les disposicions transitòries estableixen les condicions a què s’han d’adaptar determinats supòsits d’enllumenats existents; el procediment d’actuació en el cas d’enllumenats existents clarament contaminants i ineficients; el procediment d’actuació en el cas d’instal·lacions de senyalització nocturna d’aerogeneradors que causen molèsties o perjudicis; l’aplicació del règim estacional i horari d’usos; el tractament a les sol·licituds d’autorització ambiental en tràmit; les condicions que regeixen el punt de referència de l’Observatori Astronòmic del Montsec, la vigència del Mapa de protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya, i l’aplicació de l’exempció de determinades instal·lacions industrials que preveu el Decret.

L’annex 1 estableix la documentació tècnica necessària per tal d’acreditar el compliment dels requisits establerts en aquest Decret i l’annex 2 estableix les característiques permeses i nivells màxims d’il·luminació per a les instal·lacions d’il·luminació exterior.

 

Les immissions lumíniques: vulneració del gaudi del domicili

La contaminació lumínica constitueix un problema ambiental de primer ordre del que – considero –  encara no som conscients a nivell col·lectiu. Són pocs els casos que arriben als Tribunals, segurament per desconeixement o resignació de qui ho pateix, sense que en cap cas la falta de regulació per part del legislatiu, o de l’autonomia o corporació local que hagi de desenvolupar la normativa sigui excusa per no adoptar mesures contra aquesta intromissió ambiental.

La fonamentació jurídica i jurisprudencial que hi ha a les Sentències que tracten sobre immissions acústiques, que superen amb escreix les que tracten les immisions lumíniques, pot aplicar-se també a aquest tipus de contaminació.
L’article 45 de la Constitució estableix que tots tenim dret a gaudir d’un medi ambient adequat pel desenvolupament de la persona, així com el deure conservar-lo i que els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva i, finalment, que per qui no respecti el que es disposa, en els termes que la llei reguli, s’establiran sancions penals o, si escau, administratives, així com l’obligació de reparar el dany causat.

La contaminació lumínica vulnera l’article 18.1 i 2 de la Constitució que regula el dret a la intimitat personal i familiar i a la inviolabilitat del domicili, que té per objecte la protecció d’un àmbit reservat de la vida de les persones exclòs del coneixement de tercers, siguin aquests poders públics o particulars, en contra de la seva voluntat. Aquest dret fonamental es troba estrictament vinculat a la pròpia personalitat i deriva, sense cap gènere de dubtes, de la dignitat de la persona que l’article 10.1 de la CE reconeix i implica “l’existència d’un àmbit propi i reservat enfront de l’acció i el coneixement dels altres, necessari, per mantenir una qualitat mínima de vida humana” (Sentències del Tribunal Constitucional 144/1999, de 22 de juliol, 202/1999, de 8 de novembre i 186/2000, de 10 de juliol).

El text constitucional no regula drets merament teòrics o il·lusori, sinó reals i efectius (*STC 12/1994, de 17 de gener) per això es fa imprescindible assegurar la seva protecció enfront dels riscos que puguin sorgir en una societat tecnològicament avançada.

La protecció del medi ambient de l’article 45 de la Constitució s’enfronta a altres valors constitucionals com són el desenvolupament econòmic (art. 130), el reconeixement de la llibertat d’empresa (art. 38) o el dret de propietat (art. 33). Per resoldre aquest enfrontament cal estudiar els pronunciaments jurisprudencials sobre aquest tema: la sentència del Tribunal Constitucional 64/1982, de 4 de novembre, interpreta aquest article considerant que el dret al medi ambient es constitueix com un límit legítim a l’activitat econòmica. En el mateix sentit s’expressen les sentències del 82/1982, de 21 de desembre, 22 de març de 1991, que entenen que l’article 45.2 de la Constitució és un límit per al dret de propietat que igualment pot operar respecte d’altres drets o principis constitucionals, com el de llibertat d’empresa o lliure circulació de béns.
D’acord amb el TSJ de Màlaga, en Sentència de 15 de desembre de 2014 ““La protección del derecho fundamental encuentra su cauce, a través de diversas atribuciones competenciales que se manifiesta en la legislación básica del Estado, en la autonómica y en la política medioambiental europea, y en último término, pero no por ello menos importante, en la legislación por la que se rigen las Corporaciones locales y que se desenvuelve en tres frentes: prevención, vigilancia y corrección, que se pueden conseguir, la primera, por medio de la concesión de autorización o licencia previa, planificación urbanística, evaluación ambiental o zonificación de usos. La segunda, al objeto de evitar que se alteren las condiciones aceptables del medio, una vez instalado el foco de contaminación, mediante el establecimiento de los oportunos controles: inspección permanente o creación de redes de vigilancia. Y también, mediante la corrección llamada policía ambiental, que, en sentido estricto, está encargada de subsanar las deficiencias e irregularidades que se hayan observado mediante la imposición de medidas correctoras adicionales, sanciones administrativas a los infractores y de las medidas cautelares procedentes (suspensión, precintado o clausura del foco contaminador)”
Si ens trobem a l’àmbit civil, és a dir, si la immissió la provoca un particular o empresa, ha d’interposar-se l’acció negatòria, per fer cessar la immissió.

Si és responsabilitat de l’administració pública, o provocada per una activitat sotmesa a llicència, o pot constituir una infracció administrativa i l’administració no exerceix les seves corresponents competències d’inspecció i sanció o aquestes són insuficients, després de les oportunes actuacions en via administrativa, la via judicial serà la contenciosa-administrativa.

L’àmbit penal es reserva per a les conductes més greus, de conformitat amb la nova redacció del codi penal, que entra en vigor el proper 1 de juliol:

Será castigado con las penas de prisión de dos a cinco años, multa de ocho a veinticuatro meses e inhabilitación especial para profesión u oficio por tiempo de uno a tres años el que, contraviniendo las leyes u otras disposiciones de carácter general protectoras del medio ambiente, provoque o realice directa o indirectamente emisiones, vertidos, radiaciones, extracciones o excavaciones, aterramientos, ruidos, vibraciones, inyecciones o depósitos, en la atmósfera, el suelo, el subsuelo o las aguas terrestres, subterráneas o marítimas, incluido el alta mar, con incidencia incluso en los espacios transfronterizos, así como las captaciones de aguas que puedan perjudicar gravemente el equilibrio de los sistemas naturales. Si el riesgo de grave perjuicio fuese para la salud de las personas, la pena de prisión se impondrá en su mitad superior.

La recent Sentència del TSJ de Madrid, de 29 d’abril de 2015, estima la pretensió de les parts que l’Ajuntament adopti les mesures correctores per esmenar les immissions lumíniques i acústiques provocades pel desenvolupament de les activitats esportives d’un centre escolar, confrontant amb els jardins dels habitatges dels demandants. En relació amb la contaminació lumínica, l’Ajuntament es basa en la falta de normativa per afirmar que no queda acreditada l’existència de pertorbació efectiva. No obstant això, de conformitat amb la Sentència, hi ha informes de la Policia Local que constaten l’enlluernament a l’interior dels habitatges pels focus emissors de llum dels camps esportius. I el fet de no comptar amb una normativa que determini un límit específic, no impedeix que l’ajuntament pugui prendre les mesures oportunes que solucionin el problema en tant que vulnera el dret fonamental al gaudi del domicili referit.
Destaquem, per tant, una dada fonamental: aquesta sentència vincula la contaminació lumínica amb la vulneració del dret fonamental al gaudi del domicili, per tant amb vulneració de l’article 18 de la Constitució espanyola, que defensa la inviolabilitat del domicili, i que tutela l’espai físic domiciliari enfront d’atemptats mediambientals que dificultin greument el seu normal gaudi.

A la Sentència citada es fa referència a l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans i a la jurisprudència que sobre ell s’ha desenvolupat, que protegeix el dret de l’individu al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i correspondència. El domicili és normalment el lloc, l’espai físicament determinat en el qual es desenvolupa la vida privada i familiar. L’individu té dret al respecte del seu domicili, concebut no solament com el dret a un simple espai físic sinó també a gaudir, amb tota tranquil·litat, d’aquest espai. L’atemptar contra el dret al respecte del domicili no suposa només una vulneració material o corporal, com l’entrada al domicili d’una persona no autoritzada, sinó també una vulneració immaterial o *incorporal, com els sorolls, les emissions, les olors i altres ingerències (Sentència TEDH , de 16 de novembre de 2004).

Com en qualsevol altre àmbit i procediment, la prova és determinant per veure protegits els drets de l’afectat.

En la Sentència de l’Audiència Provincial de Tarragona de 15 de març de 2013, es desestimava el recurs d’apel·lació presentat per un ciutadà que va demandar per les *inmisiones lumíniques provocades per les balises lluminoses que unes societats tenien instal·lades en uns aereogeneradors situats en les proximitats del seu habitatge. No obstant això tant el Jutge de primera instància com l’Audiència consideren que la contaminació lumínica provocada per l’enllumenat urbà té major incidència que la provocada de les balises, que no hi ha vulneració de la normativa aplicable, ni s’acredita que la llum procedeixi únicament dels parcs eòlics gestionats per les societats demandades, doncs hi ha altres generadors contaminadors la incidència dels quals no ha estat valorada. Tampoc es considera provada la intensitat ni els efectes de la immissió.

Cal recordar, per exemple, la crítica que es feia en la Sentència del Tribunal Suprem de 10 de juny de 2013 al dictamen pericial aportat pels afectats per immissions lumíniques i va considerar que “se trata de un dictamen genérico y global, que no refiere el estado individualizado de los diferentes titulares de las viviendas de la comunidad recurrente ni tampoco el grado de afectación que a su salud o a su intimidad haya podido suponer la instalación de la telecabina. Del mismo modo alude a la existencia de contaminación, acústica o lumínica de modo genérico, sin precisar los índices de una y de otra como pueda ser, por ejemplo, de qué manera, si es que ello ocurre, el sol reflejado en las telecabinas incide en la intensidad lumínica de las viviendas próximas a la instalación o en qué grado afecta a los recurrentes la proximidad de la instalación y el paso de las cabinas…. etc, es decir, haber sido mucho más concreto y detallado en su expositivo” 
En canvi, sí es va donar la raó a l’afectat a la Sentència del TSJ de Catalunya de 9 de març de 2010 on es resolia un recurs d’apel·lació sobre la impugnació d’una llicència concedida a un club de tennis. Quant al que ens interessa, un dels demandants al·legava que una dels fanals situada en una de les pistes de tennis estava dirigida al seu domicili, la qual cosa li causava un impacte lumínic. El Tribunal estima parcialment el recurs d’apel·lació presentat i, entre altres pronunciaments, obliga a reubicar aquest fanal perquè no causi la contaminació lumínica que s’ha acreditat.

Per tant, convé acreditar suficientment la immissió lumínica (amb un perit especialista en la matèria, quan sigui necessari, que sàpiga transmetre al Tribunal la intromissió i tots els perjudicis que ocasiona la contaminació lumínica a nivell general, però sobretot en el supòsit concret de l’afectat) si volem veure acolliments les nostres pretensions i, a més, així conscienciar amb dades objectives del greu problema ambiental que suposa l’excés de llum.

L’elaboració de disposicions reglamentàries.

El 2007, amb els companys de Cel Fosc, Asociación contra la contaminación lumínica,  fent un bon equip, en un dels judicis contenciosos que m’ha produït una satisfacció personal més gran, vam aconseguir declarar la nul·litat del Decret de la Generalitat que desenvolupava la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

A més de qüestions tècniques i científiques que a mi se m’escapen, la tramitació del Decret havia estat incorrecte, amb un “fals” tràmit d’ informació pública. La Sentència 1049/2007, de 7 de desembre del TSJ de Catalunya va declarar NUL DE PLE DRET el Decret 82/2005, de 3 de maig “el proyecto de Decreto que nuevamente se elabora, coincidente con el finalmente aprobado, ni en su forma ni en su contenido se corresponde con el sometido al trámite de información pública”  “la información pública y la audiencia a los interesados constituye garantía esencial, determinando su omisión la nulidad de pleno derecho de la norma afectada”

Fins ara no s’havia elaborat el nou projecte de decret i en aquests moments es troba en fase d’ informació pública, en concret, aquest dissabte finalitza el termini per realitzar al·legacions.

Per nosaltres,  és inevitable participar activament i estar al cas del procediment d’elaboració d’aquest nou reglament per confirmar que tot es faci d’acord amb el que diu la llei i es realitzin tots els tràmits Per aquest motiu, fem un repàs a la Llei  26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques que és on es regula el procediment d’elaboració de disposicions reglamentàries

Els articles 59 a 70 regulen el procediment d’elaboració de les disposicions reglamentàries que s’elaboren en l’àmbit competencial de l’Administració de la Generalitat. Aquest procediment és aplicable supletòriament a les disposicions reglamentàries que tenen establert, per una norma amb rang de llei, un procediment d’elaboració específic.

La llei entén per disposicions reglamentàries les disposicions de caràcter general amb rang inferior al de llei dictades pel Govern o pels consellers dels departaments de l’Administració de la Generalitat que, qualsevol que sigui la matèria de què tractin, continguin normes que innovin l’ordenament jurídic. No s’aplica a les instruccions i les circulars o ordres de servei emeses pels òrgans de l’Administració de la Generalitat.

El procediment s’inicia a proposta del departament competent en la matèria del projecte, en el nostre cas el Departament de Territori i Sostenibilitat. Si es tractés de matèries de competència de més d’un departament, la proposta ha d’ésser conjunta o del titular o la titular del Departament de la Presidència.

Els informes preceptius i els dictàmens dels òrgans consultius se sol·liciten en el moment i en la forma que determina la normativa reguladora. El termini per a l’emissió dels informes i els dictàmens, a manca de previsió expressa, és de deu dies. El còmput del termini s’inicia l’endemà del dia en què es rep la sol·licitud i en l’expedient d’elaboració ha de quedar constància de la data d’entrada de la sol·licitud en l’òrgan que ha d’emetre l’informe.

L’expedient de tramitació d’un projecte de disposició reglamentària comprèn el conjunt de documentació preceptiva, numerada i ordenada cronològicament. Els documents que formen part de l’expedient de tramitació han d’ésser signats i datats pels òrgans competents per a llur emissió. Quan cal remetre l’expedient per a l’emissió d’informes o per a l’aprovació del projecte de disposició reglamentària, s’ha d’incloure un índex de la documentació que integra.

Els projectes de disposicions reglamentàries han d’anar acompanyats sempre d’una memòria general, d’una memòria d’avaluació de l’impacte de les mesures proposades, i també dels informes preceptius i els que sol·liciti l’òrgan instructor.

Al web de la Generalitat que us he enllaçat abans,  trobem en un document els enllaços al text del projecte del Decret, Memòria General i Memòria d’impacte econòmic. Veiem que punt per punt d’acord diu la Llei la Generalitat exposa els següents continguts que necessàriament ha de contenir la memòria general:

a) La justificació de la necessitat de la disposició reglamentària i l’adequació d’aquesta als fins que es persegueixen.

b) El marc normatiu en què s’insereix el projecte de disposició reglamentària.

c) La relació de les disposicions afectades pel projecte de disposició reglamentària i la taula de vigències i derogacions resultants.

d) La competència de la Generalitat sobre la matèria.

e) La relació motivada de les persones i les entitats a les quals s’ha d’atorgar el tràmit d’audiència.

f) La procedència, si escau, de sotmetre l’expedient a informació pública.

A l’enllaç indica Memòria d’impacte econòmic, tot i que d’acord amb la llei, i amb el contingut que després realment té aquest document, veiem que l’impacte a justificar, no és només l’econòmic, sinó en tot cas, aquesta memòria integra, com a mínim, els informes següents:

a) Un informe d’impacte pressupostari, en què s’avalua la repercussió de la disposició reglamentària en els recursos personals i materials i en els pressupostos de la Generalitat, i també les fonts i els procediments de finançament, si escau.

b) Un informe d’impacte econòmic i social, en què s’avaluen els costos i els beneficis que implica el projecte de disposició reglamentària per als seus destinataris i per a la realitat social i econòmica.

c) Un informe d’impacte normatiu, en què s’avalua la incidència de les mesures proposades per la disposició reglamentària en termes d’opcions de regulació, de simplificació administrativa i de reducció de càrregues administratives per als ciutadans i les empreses.

d) Un informe d’impacte de gènere. Per això, se li demana informe a l’Institut Català de la Dona, tot i que en el nostre cas, a la Memòria diu que encara no el tenen ¿? però que ells creuen que no hi ha cap mena d’impacte en aquest sentit…

L’expedient ha d’incloure una memòria de les observacions i les al·legacions presentades en els tràmits de consulta interdepartamental, audiència, informació pública i informes, si escau, i també de les raons que han dut a desestimar-les, si és el cas.   A la informació que he trobat a internet, de moment no trobo aquesta Memòria de les observacions i al·legacions presentades, seguirem buscant….

Els projectes de disposicions reglamentàries s’han de sotmetre a informe jurídic de la unitat departamental corresponent o de la central, del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Aquest informe jurídic s’ha d’emetre en el termini de quinze dies.

Els projectes de disposició reglamentària que afecten els drets o interessos legítims dels ciutadans se sotmeten al tràmit d’audiència de les persones interessades, i es posa a disposició d’aquestes la documentació preceptiva. Només es pot prescindir del tràmit d’audiència si existeixen raons greus d’interès públic degudament acreditades.

L’audiència es realitza directament amb els ciutadans o mitjançant les entitats reconegudes per llei que els agrupen o els representen, si les finalitats d’aquestes tenen una relació directa amb l’objecte de la disposició reglamentària. Aquesta vegada CELFOSC, ha estat una de les entitats medi ambientals amb audiència.

El tràmit d’audiència es pot instrumentar per qualsevol mitjà que l’instructor o instructora acordi de manera motivada i per un termini no inferior a quinze dies hàbils. Per raons justificades i degudament motivades, el termini es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils.

Aquest tràmit d’audiència també es pot instrumentar per mitjans electrònics publicant el text del projecte de disposició reglamentària a la seu electrònica, facilitant una adreça electrònica per a la presentació d’observacions, suggeriments o al·legacions, i indicant la data límit.

Els projectes de disposició reglamentària es poden sotmetre a informació pública per un termini no inferior a quinze dies hàbils, que es pot reduir fins a un mínim de set dies hàbils si raons degudament motivades així ho justifiquen.  En aquest cas, el termini ha estat de 20 dies hàbils.

El tràmit d’informació pública pot coincidir temporalment amb el d’audiència i s’ha de posar a disposició de les persones que ho sol·licitin la documentació preceptiva. Aquest tràmit d’informació pública es pot instrumentar per mitjans electrònics, indicant el termini, publicant el text del projecte de disposició reglamentària a la seu electrònica i presentant les al·legacions en el registre electrònic corresponent.

Pel que fa a la informació pública, l’article 52 de la llei, ho regula de la següent manera:

“1. El tràmit d’informació pública es duu a terme en els supòsits següents:

a) Si la normativa reguladora dels procediments administratius corresponents ho preveu.

b) Si l’òrgan competent per a la resolució ho acorda perquè la naturalesa del procediment ho aconsella.

2. El tràmit d’informació pública, que no pot ésser inferior a vint dies, es realitza, en tots els casos, mitjançant l’anunci publicat en el diari o butlletí oficial corresponent, i també per mitjans electrònics amb la publicació a la seu electrònica, llevat que el procediment específic determini una altra cosa.

3. Durant el tràmit d’informació pública qualsevol persona pot consultar l’expedient, llevat de les dades excloses del dret d’accés. Aquesta consulta es pot fer directament, en el lloc indicat per l’anunci, o a distància, per mitjà de la seu electrònica de l’administració corresponent.

4. Mentre estigui obert el termini d’informació pública, qualsevol persona pot formular al·legacions per escrit, per qualsevol mitjà. Les al·legacions formulades s’integren en l’expedient administratiu, han d’ésser valorades expressament i singularment per l’instructor o instructora i, si escau, per l’òrgan tècnic competent, i poden ésser incorporades a la resolució del procediment. Les persones que formulen al·legacions tenen dret a conèixer la valoració de què han estat objecte, mitjançant una resposta raonada, que pot ésser comuna per a totes les al·legacions que plantegin qüestions substancialment iguals.

5. Les persones que formulen al·legacions en el tràmit d’informació pública no adquireixen, per aquest fet, la condició d’interessades”

Els projectes de disposicions reglamentàries que es dictin per a desplegar les lleis o el dret europeu i llurs modificacions s’han de sotmetre amb caràcter preceptiu al dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.
L’òrgan responsable de la tramitació d’un projecte de disposició reglamentària ha d’adoptar les mesures necessàries per a fer possible la participació de les entitats locals de Catalunya en el procediment d’elaboració quan el projecte de disposició reglamentària les afecti de manera específica. Per això, caldrà que els ajuntaments també participin en l’elaboració del Decret.

D’acord amb tot l’exposat, i després d’examinar el text del projecte de decret,  hi ha alguns punts que ens obliguen a fer algunes al·legacions per sol·licitar alguns documents que no he trobat a l’expedient que s’ha penjat al web corresponent, algunes incorreccions lèxiques i de coherència  i segur que hi ha altres de caràcter tècnic, que, com he dit al principi, a mi se m’escapen…. Confiem que amb les nostres aportacions i les que puguin fer altres entitats que lluiten pel medi ambient aconseguim una normativa que, realment, respecti i protegeixi el medi nocturn.